El trecento és un període de la Historia de l'Art que segueix a l'edat mitjana a Itàlia. El moviment acabarà al principi del Renaixement. El trecento és situa al llarg del segle XIV.
En la literatura del trecento hi ha tres principals escriptors italians medievals que van escriure en el segle XIV: Dante, Petrarca i Bocaccio.
Va aparèixer un grup de poetes toscans, que és va desenvolupar al segle XIII és un moviment anomenat Dolce stil nuovo, corrent que assenyala l'inici del segle. Són els precedents de Dante.
Els que componen aquest corrent literari són: Dante Alighieri, Guido Calvalcanti, Cino da Pistoia i Guido Guinizzelli, considerat el precursor del moviment.
Dante Alighieri
Dante neix a Florència al 1265 i mor el 14 de setembre de 1321, és un dels autors més coneguts de la literatura universal.
La data de naixement de Dante és desconeix, però és situa al voltan del 1265.
Amb tan sols nou anys Dante és va enamorar de Beatriu, filla de Folco Portinari, Dante la va veure només una vagada, mai va parlar amb ella, però la Beatriu estaba divinitzada i subliminada en la Vita Nuova, és l'àngel.
Dante es troba amb Beatriu al Pont de Santa Trinita (1883) |
La mare de Dante va morir, quan ell només tenia 13 anys, poc després el seu pare va refer la vida amb Lapa di Chiarissimo Cialuffi, però va morir al cap de cinc anys.
Al 1277 quan tenia 12 anys, és va casar amb Gemma, amb qui va tenir 4 fills, però de qui realment ell estava enamorat era de Beatriu, ja que la major part dels seus poemes estaven dedicats a ella.
Va ser desterrat de Florència i va morir al 1321 a Ravenna.
Obra
La Divina Comèdia
És la obra més important de Dante Alighieri, està escrita entre 1304 i 1321.
El poema ens descriu l'estructura de l'altre món, que és divideix en Infern, Purgatori i Paradís.
La obra consta de 100 cants, d'un inici, amb 33 cants cada part. Amb un total de 14.333 en tercets encadenats.
L'obra narra la historia del seu viatge al món de morts, ens explica que passa per l'Infern, el Purgatori i el Paradís, en aquest viatge l'acompanya Virgili, però Virgili no pot entrar el Paradís i en el tercer llibre l'acompanya Beatriu, un jove que Dante havia estimat a la seva joventut.
Estructura de l'Obra:
L'Infern
L'infern és un con invertit que va causar Satan, és divideix en nou cercles, segons la gravetat dels pecats comesos.
El primer cercle són els llimbs, on es troben els que no estan batejats, però són virtuosos. El segon cercle és el de la luxúria, el tercer cercle és el de la gola, el quart el de l'avarícia i el cinquè el de la ira.
A partir del sisè cercle és produeix un agreujament de les penes, el sisè cercle és troben els acusats d'heretgia i el setè els violents, que te diversos graus de càstig.
A la tercera part de l'infern només s'hi arriva travessant per sobre d'un mostre, i hi ha el vuitè cercle que hi han els fraudulents, que inclou els seductors, les bruixes i els falsos profetes.
El novè cercle és el dels traïdors que s'hi troba a Cain entre altres, també hi ha Satan, un monstre de tres caps.
Esquema de l'infern de Sandro Botticelli (1490) |
El Purgatori
Després de travessar l'infern, Virgili i Dante passen per el purgatori, que té forma de muntanya, és com l'infern però completament al revés. Està en un illa i té set nivells, que són els set pecats capitals, el més greu és el de baix de tot i el de d'alt és el que et dona pas al Paradís.
Els pecadors hauran d'esborrar els seus pecats, per així poder anar al Paradís.
Al final del Purgatori és troba un jardí, on Virgili s'ha d'acomiadar de Dante, perquè no pot accedir al Paradís.
El purgatori, segons Dante. |
El Paradís
Té una estructura igual de complexa que l'infern, està dividit en nou cels, on hi ha Déu i els àngels.
Dante també va escriure:
- Vita nuova
- De vulgari Eloquentia
- Convivio
Francesco Petrarca
Petrarca neix a Arezzo el 20 de juliol de 1304 i mor a Pàdua el 19 de de juliol de 1374. Va ser un important escriptor, poeta i humanista italià del Trecento.
Va passar la seva infància a Florència i a Carpentras, prop de Provença.
Va ser enviat per el seu pare a Bolonya, per estudiar dret civil.
Mor el seu pare i Petrarca torna a Provença, i a l'església de Santa Clara d'Avinyó és va trobar a Laura, del qual és va enamorar, i la va convertir en la seva musa. Petrarca va viatjar per tot Europa.
Francesco Petrarca |
Obra
Obres llatines en vers
- Africa- Està basada en la Segona Guerra púnica, és un poema heroic llatí, escrita en vers.
- Carmen bucolicum- És un conjunt de dotze èglogues.
- Epistolae metricae- Són 66 cartes, la majoria tracten sobre l'amor.
Obres llatines en prosa
- Rerum memorandrum- Col·lecció d'exemples històrics sobre l'educació moral.
- Secretum meum o De contemptu mundi- És un diàleg entre sant Agustí i el mateix poeta sobre el concepte de la veritat...
Obres en italià
- Canzionere- És la obra més destacada de Petrarca. És va publicar al 1470 a Venècia. Consta de 366 composicions poètiques, la major part són sonets, la majoria són de tema amorós, però també són de temes religiosos, polítics o morals. Els que estaven dedicats a Laura, és dividien en dues parts:
- In vita de madonna Laura
- In morte de madonna Laura
Aquí hi ha un exemple del poema Canzionere:
Voi ch'ascoltate in rime sparse il suono (Vostès que escolten en cançons el so escampat)
Voi ch'ascoltate in rime sparse il suono
di quei sospiri ond'io nudriva 'l core
in sul mio primo giovenile errore
quand'era in parte altr'uom da quel ch'i' sono,
del vario stile in ch'io piango et ragiono
fra le vane speranze e 'l van dolore,
ove sia chi per prova intenda amore,
spero trovar pietà, nonché perdono.
Ma ben veggio or sì come al popol tutto
favola fui gran tempo, onde sovente
di me medesmo meco mi vergogno;
et del mio vaneggiar vergogna è 'l frutto,
e 'l pentersi, e 'l conoscer chiaramente
che quanto piace al mondo è breve sogno.
- I Trionfi- És un poema al·legòric (és un recurs literari consistent en una metàfora continuada) inacabat, que consta de de sis triomfs: "De l'amor sobre el homes", "Del pudor sobre l'amor", "De la mort sobre el pudor", "De la fama sobre la mort", "Del temps sobre la fama" i "De l'eternitat sobre el temps".
Giovanni Boccaccio
Boccaccio neix a Florència al 1313 i mor el 21 de desembre de 1375 a Florència. Va ser un escriptor i humanista italià.
Va ser fill d'un comerciant de Florència, la seva mare era francesa. Boccaccio no va seguir la carrera del seu pare, sinó que va estudiar els clàssics i la poesia a la Universitat de Nàpols, però al 1340 va haver de tornar a Florència per ocupar-se dels negocis familiars. Al 1350 va conèixer a Petrarca, i van mantenir una gran amistat.
Els darrers anys de la seva vida, va estudiar les obres de Dante, i va adoptar una forma de vida religiosa i espiritual.
Gravat amb la figura de Bocaccio |
Obra
La seva obra més coneguda és el Decameró. Aquest llibre va ser traduït al català l'any 1429, i va tenir una influència molt gran en la literatura catalana. Influenciat amb el Tirant lo Blanc de Joanot Martorell.
Durant la pesta negre de 1348 de Florència, i Boccaccio imagina que deu joves, set dones i tres homes fugen a la ciutat per refugiar-se en una finca a les afores. I cada nit un d'ells explica una historia, així doncs acaben explicant els 100 contes del Decamaró.
Decamaró, pintura de Sandro Botticelli de 1487. |
A part del Decameró, Boccaccio va escriure obres de joventut, i més endavant Il Carbacio, que és una obra misògina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada