El Realisme

• El realisme és un corrent artístic que pretén plasmar la realitat de forma més exacte possible a les obres d'art. 
• S'aplica al corrent artístic del segle XIX, el realisme és un moviment oposat al Romanticisme, amb un gran predomini del narrador omniscient.
• La influència de l'aparició de la fotografía és un factor determinant en la definició de l'estètica realista.

Els autors realistes més importants són Narcís Oller, Àngel Guimerà, Benito Pérez Galdós, Stendhal, Gustave Flaubert, Honoré de Balzac, Charles Dickens, Fiódor Dostoievski i Lev Tolstói.

El realisme francès 

Stendhal va ser l'autor més d'estacat de França, ja que al mateix moment que reflexionava sobre el realisme, publicava obres en francès d'aquest estil.

La seva novel·la, El roig i el negre es centra en un jove provincià que vol canviar de classe social i descobreix la corrupció del seu entorn.

Gustave Flaubert va crear amb Madame Bovary un dels personatges més recordats. La protagonista cau en una desgràcia per creure en els ideals del romanticisme, el moviment que s'havia de superar.
Honoré de Balzac intenta reflectir tota la societat en la seva obra, Comèdia Humana. El pare de Goriot és una de les seves novel·les amb més èxit.

Retrat de Stenhal

Retrat de Gustave Flaubert

El realisme espanyol

Benito Pérez Galdós és el màxim exponent del realisme espanyol. Galdós va ser un autor prolífic, com els seus precedents francesos. Entre les seves novel·les més conegudes de caràcter realista es troben Fortunata y Jacinta o Doña perfecta.

Altres autors importants són Juan Valera y Alcalá Galiano i Leopoldo Alas, qui va adaptar amb La Regenta el tema de la dona somniadora que s'avorreix i busca en l'amor la realització personal sense èxit.

Retart de Benito Pérez Gadós

El realisme anglès

Charles Dickens és el novel·lista que millor encarna els ideals realistes, encara que en la literatura anglesa se'l situa en la literatura victoriana.

Dickens destaca per les seves novel·les urbanes, on es reflecteix el problema de les classes baixes a partir de la revolució industrial.

Un altre fet remarcable és que la majoria de les seves narracions apareixen en revistes, ja que en aquella època la relació entre premsa i literatura era molt important.

Retrat de Charles Dickens

El realisme rus

En el realisme rus i destaquen Fiódor Dostoievski, com Crim i càstig, on s'experimenta la ment d'un criminal i el paper que juga l'entorn que provoca el delicte, també destaca Guerra i pau, de Lev Tólstoi, on és pretén reflectir tota la societat russa a partir de la saga familiar protagonista, també Anna Karènina que reprèn el tema de l'adulteri.

Dins del teatre cal destacar L'oncle Vània , d'Anton Txékhov.

Retrat de Fiódor Dostoievski

              

Retrat de Lev Tólstoi 

El realisme català 

El realisme català evoluciona des de la Renaixença.

Una societat industrial provoca desigualtats, que es denuncien en les novel·les i obres de teatre dels autors del període, com ara Àngel Guimerà i sobretot Narcís Oller.

Narcís Oller va descriure a l'Escanyapobres el prototip de l'avar modern.

Retrat d'Àngel Guimera

                                               

Retrat de Narcís Oller