Johann Wolfgang von Goethe, va néixer al 28 d'abril del 1749 a Frankfurt. Va ser un pensador i literat alemany, funcionar de la cort de Weimar. La seva composició literària engloba des de la poesia, la novel·la, el teatre i l'assaig. També va emprendre el corrent literari alemany conegut com a "Sturm und Drang" (Tempesta i impuls), precursor del romanticisme alemany.
Vida
Era fill d'una família d'artesans originaris de Turíngia, que vivien en una casa de Frankfurt del Main, avui dia anomenada Goethe-Haus.
El seu pare, Johann Casper Goethe, un advocat que va dedicar gran part de la seva vida a la creació d'un Gabinet d'història natural i a una col·lecció de quadres, no tenia cap altra ocupació a part d'aquestes activitats d'aficionat. Per altra banda es dedicava a l'educació dels seus fills, ja que havia comprat el títol de conseller imperial.
La seva mare, Catharina Elisabeth Goethe, procedia de la noblesa de la cort.
La seva educació humanística dedicada especialment al grec clàssic, el llatí, el francès, l'anglès i l'hebreu, va ser el càrrec fonamental del seu pare. La relació que mantenia amb el seu pare era principalment conflictiva.
L'any 1765 va iniciar els estudis de dret a la Universitat de Leipzig, allà va conèixer Johann Gottfried Herder, i va tenir un romanç amb Frédérique Brion.
L'any 1772 va obtenir el títol de doctor. Va tornar a Frankfurt on va ser nomenat advocat de la cort imperial, més tard va ser magistrat a Wetzlar.
En 1775 es va instal·lar a Weimar com a funcionari de la cort, més tard va ser Comissari de Guerra, es va estar fins al 1786, que emprengué un viatge a Itàlia.
L'any 1788 va tornar a Weimar i va ser nomenat ministre del duc i es va instal·lar amb Christiane Vulpius, amb qui es va casat l'any 1805. Van tenir cinc fills, però només va sobreviure un, Julius August Walther von Goethe.
L'any 1814 Goethe es va enamorar d'una altra dona. Al cap de dos anys la seva dona, Christiane va morir.
El 1822 Goethe va demanar matrimoni a Ulrike von Levetzow, que tan sols tenia 16 anys, mentre que Goethe en tenia 72. Goethe va ser refusat per Urike von Levetzow.
Goethe mor a Weimar al 22 de març del 1832.
En 1775 es va instal·lar a Weimar com a funcionari de la cort, més tard va ser Comissari de Guerra, es va estar fins al 1786, que emprengué un viatge a Itàlia.
L'any 1788 va tornar a Weimar i va ser nomenat ministre del duc i es va instal·lar amb Christiane Vulpius, amb qui es va casat l'any 1805. Van tenir cinc fills, però només va sobreviure un, Julius August Walther von Goethe.
L'any 1814 Goethe es va enamorar d'una altra dona. Al cap de dos anys la seva dona, Christiane va morir.
El 1822 Goethe va demanar matrimoni a Ulrike von Levetzow, que tan sols tenia 16 anys, mentre que Goethe en tenia 72. Goethe va ser refusat per Urike von Levetzow.
Goethe mor a Weimar al 22 de març del 1832.
 |
| Retrat Johann Wolfgang von Goethe |
Obra
Els seus primers textos literaris varen ser les comèdies Desitjos de l'enamorat (1767) i Els còmplices (1768).
Les obres més importants de Goethe, després d'instal·lar-se a Weimar van ser, la seva tragèdia Götz von Berlichingen (1773), coneguda com la primera obra que el va aportar al reconeixement del públic, i la novel·la Els sofriments del jove Werther (1774), considerada com la primera novel·la moderna redactada en alemany, que li va suposar una enorme fama com a escriptor del corrent "Sturm und Drang".
Quan vivia a Weimar, abans de conèixer Friederich von Schiller, va escriure els drames Ifigènia a Tàurida (1787), Egmont (1788) i Torquato Tasso (1790).
Després de la mort del seu gran amic, Schiller, l'any 1805, Goethe va escriure la primera part del Faust, publicat l'any 1808.
La segona part de Faust, va ser finalitzada l'any de la seva mort, i publicada anys després.
Werther
Werther és una òpera en quatre actes de Jules Massenet, basada en la novel·la Els sofriments del jove Werther.
Està basada en l'amor impossible, Werther, un jove apassionat i sentimental, abandona la seva ciutat per anar-se'n a viure en un lloc més tranquil, on poder dedicar-se a la pintura i a la lectura.
Però coneix una noia, la Lotte, una noia molt maca, que està promesa amb l'Albert.
La Lotte i en Werther van junts a un ball i Werther s'enamora perdudament d'ella.
Werther aprofita que l'Albert està de viatge, per passar tot el temps possible amb la Lotte.
Però quan l'Albert torna del seu viatge, Werthe s'adona que ell ja no i pinta res, i decideix suïcidar-se, perquè per molt que marxi lluny ell necessita l'amor de la Lotte, per això decideix suïcidar-se.
 |
| Primera portada de l'òpera Werther de Jules Massenet |
Faust
És una obra de teatre en forma de tragèdia.
Té dues parts, anomenades en alemany Der Tragödie erster Teil i Der Tragödie zweiter Teil.
És l'obra més coneguda de Goethe i l'obra més representada en alemany.
La primera part de l'obra es va publicar l'any 1808, revisada per al mateix autor. I la segona part es va publicar quan ell ja estava mort.
Faust era un ancià que ho sabia tot, menys el misteri de la vida. Faust sense haver tingut ni dona ni fills, ni haver gaudit dels plaers de la vida, ell el que espera finalment és la mort.
Quan Faust estava a punt de veure un verí, sonen les campanes, i amb el mateix susto tira la copa. Faust surt al carrer i torna a entrar a la seva habitació, quan entra a l'habitació entra amb ell un gos que comença a cremar i de sobte apareix un cavaller, era Mefistòfeles, el diable.
Que li promet a Faust gaudir dels plaers de la vida, amb la condició que aquest li entregui la seva anima, i Faust accepta.
Faust veu d'una copa i es transforma en un home jove, amb ganes de viure aventures.
En una de les seves aventures, Faust troba a Margalida, i s'enamora i el diable l'ajuda a fer que ella s'enamori d'ell.
Margalida queda embarassada i és empresonada, ja que ofega al seu fill, Faust intenta salvar-la amb l'ajuda del diable, però ella refusa aquesta ajuda, ja que prefereix morir penedida dels seus actes.
A la segona part de Faust, Faust deixa de banda les històries d'amor i inicia un cicle d'aventures.
Faust i Mefistòfeles enganyen a un emperador fent-se passar per un bruixot i un bufó i ajuden a l'emperador amb la crisi del seu país, i Faust és recompensat amb un gran palau a les costes de l'imperi. Faust aconsegueix el seu somni de tenir terreny al mar, amb això Faust mort, però es penedeix i Mefistòfeles és distret amb uns àngels perquè així, no pugui capturar l'ànima de Faust.
 |
| Faust I, la primera edició, 1808 |
Us deixo aquí la pel·lícula de Faust del director Friedrich Wilhelm Murnau, estrenada el 14 de setembre del 1926.
_01.jpg)
