diumenge, 31 de gener del 2016

William Shakespeare


William Shakespeare neix al 1564 a Stratford-upon-Avon, va ser un dramaturg, poeta i actor anglès, considerat un dels més grans de la literatura universal.



Bibliografia



Shakespeare era fill de John Shakespeare i Mary Arden, tenia vuit germans. Ell era el tercer fill de la família i el primer home.
No és coneix el dia exacte en què Shakespeare va néixer, ja que aquella època només és datava l'acta del baptisma, que en aquest cas era el 26 d'abril del 1564.
Shakespeare va assistir a l'escola de Stratford  fins als deu anys, on li ensenyaren autors llatins, com Ovidi i Virgili, autors que Shakespeare coneixia.
L'any 1582, quan tenia 18 anys Shakespeare es va casar amb Anne Hathaway, que tenia 26 anys, van tenir una filla, Susanna i dos fills bessons, una nena,Judith i un nen, Hamnet.

Al 1587 se'n va anar a Londres, on fa d'actor, empresari teatral i on comença la seva carrera com a dramaturg.
Al 1596, amb només onze anys, va morir Hamnet. Alguns crítics han suposat que la mor del seu fill el va inspirar a escriure l'obre de Hamlet (1600).
Shakespeare va ser copropietari de la companyia teatral coneguda com Lord Chamberlain's Men, que després de la mor de la reina Isabel I, passa a dir-se els King's Men.
Al cap de poc Shekespeare escriu Romeu i Julieta, El somni d'una nit d'estiu, Ricard II, El mercader de Venècia. Amb totes aquestes obres inaugura un nou estil dramàtic.

Quan mor la reina Isabel I, el seu art entra en un període dominat per la tragèdia, cosa que reflecteix amb Macbeth, Otel·lo, El rei Lear i molts més. L'any 1609 publica els sonets, són l'última obra no dramàtica de Shakespeare.
L'any 1610 es retira a Stratford i finalment mor al 23 d'abril del 1616.

A la tomba de William Shakespeare s'hi troba un escrit:


Bon amic , per Jesús , absent de cavar la pols aquí tancat . Beneït sigui l'home que respecti aquestes pedres, i maleït el que remogui els meus ossos.


Retrat de William Shakespeare
Tomba de William Shakespeare a la Holy Trinity Church.


Obra


La seva obra és divideix en tres estils:

Comèdies:

  • Tot va bé si acaba bé
  • Al vostre gust 
  • El somni d'una nit d'estiu 
  • Molt soroll per no res 
  • La tempesta
  • La nit de reis
  • El mercader de Venècia
  • I moltes més...

Drames històrics:

  • Vida i mort del rei Joan I
  • Ricard II
  • Enric IV, part 1 i part 2
  • Enric VI, part 1, part 2 i part 3
  • Ricard III
  • Enric VIII

Tragèdies:
  • Romeu i Julieta
  • Coriolà
  • Juli Cèsar
  • Macbeth
  • Hamlet
  • El rei Lear 
  • Otel·lo
  • Antoni i Cleòpatra


Us esmentaré les més importants:


Romeu i Julieta


És una tragèdia escrita l'any 1597. És la història dels amors de Romeu i Julieta, dos joves que pertanyen a famílies que estan enfrontades, els Montagú i els Capulet.


A la ciutat de Verona  hi ha dues famílies enfrontades: els Montagú i els Capulet. Els Capulet organitzen  una festa de disfresses en les quals s'infiltren disfressats els Montagú, entre ells l'únic fill dels Montagú, Romeu. Julieta, la filla de Capulet , coneix a Romeu i els dos s'enamoren.
Aquella mateixa nit Romeu va a veure a Julieta al seu balcó, i es declaren amor etern.
Romeu va a parlar amb Fra Llorenç perquè els casi en secret, ja que sabem que els seus pares mai o permetran, finalment el Fra Llorenç accedeix a casar-los, i així o fan.
Però el cosí de Julieta sospita de què Romeu estigui enamorat de la seva cosina i el reti a un duel, Romeu intenta evitar el duel, però Mercutio accedeix ell a combatre contra Tibald, lluiten i Mercutio mor. Romeu ple d'ira per la mor del seu amic, s'enfronta a Tibad i el mata.
El príncep de Verona s'assabenta i exilia a Romeu de la ciutat.
Julieta plena de tristesa, el seu pare per intentar alegrar-la li concedeix matrimoni amb el comte de Paris. Julieta finalment accepta la seva petició.
Romeu passa la nit secretament a l'estança de Julieta, on mantenen relacions sexuals.
Julieta visita el Fra Llorenç per demanar-li consell, ell li ofereix una poció que la farà quedar-se en coma.
Julieta se la pren i queda en coma, tothom creu que està morta i organitzen el funeral.
El Fra Llorenç és l'encarregat de dir a Romeu que tot és una farsa perquè puguin fer vida junts, però el Fra Llorenç no arriba a temps i Romeu es pensa que està morta i ella és suïcida clavant-se un punyal al pit. 
Quan Julieta és desperta del coma veu a Romeu mort i ella és suïcida.




Portada de la primera edició




La mort de Romeu i Julieta, les seves famílies es reconcilien


Tràiler Oficial The Romeo and Juliet (1968)




Hamlet

Hamlet, príncep de Dinamarca és una tragèdia escrita en vers a començaments del segle XVII, estrenada l'any 1881. És una de les obres més conegudes de Shakespeare i un dels clàssics de la literatura universal. Recull una llegenda danesa recollida per Saxo Grammaticus i adaptada per reflectir la realitat anglesa de l'època.

El príncep Hamlet, que estava estudiant a la universitat alemanya de Wittemberg, que ha tornat a la cort de Dinamarca amb motiu de la mort del seu pare i del casament de la seva mare amb el nou rei, Claudi.
Se li apareix el fantasma del seu pare, i l'informa que el nou rei Claudi el va matar posant-li verí a l'orella i li demana a Hamlet, el seu fill, que es vengi de la seva mort, però sense influenciar a la seva mare, la reina.
Hamlet després de l'aparició del seu pare es torna boig.
Claudi malgrat els estranys moviments del rei Hamlet, sospita que sap que ella a sigut el que a matat el rei i contracte a dos nobles companys d'estudi perquè espín el comportament del príncep. Hamlet s'adona i exagera les seves sospites.
Un cortesà vell, Polonius, creu que la causa de la bogeria del príncep és per la seva passió amorosa per Ofèlia, i els hi comunica als reis. 
Hamlet i Ofèlia estan veritablement enamorats, però ell veu la traïció en ella i la rebutja.
Hamlet inicia un pla per esbrinar la culpabilitat del seu oncle, Claudi. Contracte un grup teatral perquè representin l'obra en la qual el rei és enverinat pel seu germà qui seguidament és casa amb la vídua. 
Quan Hamlet té l'oportunitat de matar el rei, no ho fa, perquè aquests està resant i no vol que vagui directament al cel.
Poloni s'amaga darrere un tapís i Hamlet el mata pensant-se que és Claudi.
Ara Claudi ja té un motiu per desfer-se de Hamlet, i l'envia a Anglaterra amb els seus dos nobles companys d'estudi amb la fi de matar a Hamlet. El príncep ho descobreix i amb l'ajuda d'uns pirates, torna a Dinamarca, acudeix a l'enterrament d'Ofèlia, que s'ha suïcidat.
Hamlet i Laertes inicien un duel i Claudi proporciona un verí perquè Laertes l'impregni a la punta de la seva llança, a més el rei insereix verí a la copa de vi que pretén donar a Hamlet, però la reina veu d'aquesta copa i mor.
El duel inicia, els dos queden ferits, però Leartes s'adona de la veritat i fa les paus amb Hamlet i Hamlet mata a Claudi.
Hamlet passa a ser el rei legítim de Dinamarca, però mor.


Hamlet a la pel·lícula del 1948






Macbeth 

La tragèdia de Macbeth, és una obra publicada l'any 1623, que narra un episodi de la història d'Escòcia. Tracta sobre l'ambició d'un noble escocès. Es divideix en cinc actes.
Es va compondre entre els anys 1603 i 1607.


Els generals escocesos, Macbeth i Bànquo tornen d'una batalla guanyada contra els noruecs. En una plana és van trobar a tres bruixes que profetitzen que Macbeth serà Senyor de Cawdor.
Duncan executa al Senyor de Cawdor per traïció i lliure el càrrec a Macbeth.
Macbeth veient que s'està complint tot el que les bruixes li havien previst, assassina a Duncan.
Els fills dels reis Malcom i Donalbain fugen espantats cap a Anglaterra i Irlanda, Macbeth com a parent més pròxim del rei, és nomenat Rei d'Escòcia.

Perquè no es complexi la profecia de les bruixes respecte a Bànquo, Macbeth envia a matar a Bànquo i el seu fill. Bànquo mor però el seu fill s'escapa.

Macbeth se li apareix el fantasma de Bànquo, espantat consulta a les bruixes.
I Macbeth envia a assassinar a la dona i als fills de Macduff, mentre que ell a partit cap Anglaterra. 

El sentiment de culpabilitat torna boja a Lady Macbeth i es suïcida.
Macduff finalment acaba amb la vida de Macbeth.



Macbeth

Tràiler Oficial (2015)



El rei lear 

El rei Lear és una tragèdia, basada en la llegenda del Rei Leir, un Rei britó preromà. Va ser escrita entre els anys 1603 i 1606.

El rei Lear, ja és massa gran, i decideix dividir el seu regne entre les seves tres filles, però vol saber quina l'estima més, per donar-li el tros més gran.
Les dues filles grans asseguren que l'estimen, més que cap altra cosa en aquest món. Però en canvi la petita diu que només l'estima com a una bona filla, per la qual cosa es queda sense herència, s'exilia i és casa amb el rei de França.
Lear primer viu a casa de Gonerli, la filla gran, la qual el maltracta, quan s'adona d'aquesta traïció, busca refugi a casa de la seva altra filla, que li confirma que la seva germana el vol fer fora del reialme.

Lear s'en va a França amb Cordèlia. Lear s'assabenta de totes les trames de la cort i pacta amb Cordèlia per intentar impedir el triomf dels germans. Comença una guerra, on els britànics són derrotats, però el rei i Cordèlia són fets presoners. 
Ordenen matar a Cordèlia, mor i al cap de poc Lear mor al cap de poc per pena.




King Lear and the Fool in the Strom  pintura de William Dyce.

El rei Lear, tràiler de l'obra teatral al teatre lliure: Montjuïc


divendres, 8 de gener del 2016

El Trecento

El trecento és un període de la Historia de l'Art que segueix a l'edat mitjana a Itàlia. El moviment acabarà al principi del Renaixement. El trecento és situa al llarg del segle XIV.

En la literatura del trecento hi ha tres principals escriptors italians medievals que van escriure en el segle XIV: Dante, Petrarca i Bocaccio.


Va aparèixer un grup de poetes toscans, que és va desenvolupar al segle XIII és un moviment anomenat Dolce stil nuovo, corrent que assenyala l'inici del segle. Són els precedents de Dante.

Els que componen aquest corrent literari són: Dante Alighieri, Guido Calvalcanti, Cino da Pistoia i Guido Guinizzelli, considerat el precursor del moviment.




Dante Alighieri



Dante neix a Florència al 1265 i mor el 14 de setembre de 1321, és un dels autors més coneguts de la literatura universal.

La data de naixement de Dante és desconeix, però és situa al voltan del 1265. 
Amb tan sols nou anys Dante és va enamorar de Beatriu, filla de Folco Portinari, Dante la va veure només una vagada, mai va parlar amb ella, però la Beatriu estaba divinitzada i subliminada en la Vita Nuova, és l'àngel. 


Dante es troba amb Beatriu al Pont de Santa Trinita (1883)



La mare de Dante va morir, quan ell només tenia 13 anys, poc després el seu pare va refer la vida amb Lapa di Chiarissimo Cialuffi, però va morir al cap de cinc anys.
Al 1277 quan tenia 12 anys, és va casar amb Gemma, amb qui va tenir 4 fills, però de qui realment ell estava enamorat era de Beatriu, ja que la major part dels seus poemes estaven dedicats a ella.
Va ser desterrat de Florència i va morir al 1321 a Ravenna.


Obra


La Divina Comèdia



És la obra més important de Dante Alighieri, està escrita entre 1304 i 1321. 
El poema ens descriu l'estructura de l'altre món, que és divideix en Infern, Purgatori i Paradís. 
La obra consta de 100 cants, d'un inici, amb 33 cants cada part. Amb un total de 14.333 en tercets encadenats.

L'obra narra la historia del seu viatge al món de morts, ens explica que passa per l'Infern, el Purgatori i el Paradís, en aquest viatge l'acompanya Virgili, però Virgili no pot entrar el Paradís i en el tercer llibre l'acompanya Beatriu, un jove que Dante havia estimat a la seva joventut.


Estructura de l'Obra:

L'Infern

L'infern és un con invertit que va causar Satan, és divideix en nou cercles, segons la gravetat dels pecats comesos.

El primer cercle són els llimbs, on es troben els que no estan batejats, però són virtuosos. El segon cercle és el de la luxúria, el tercer cercle és el de la gola, el quart el de l'avarícia i el cinquè el de la ira.
A partir del sisè cercle és produeix un agreujament de les penes, el sisè cercle és troben els acusats d'heretgia i el setè els violents, que te diversos graus de càstig.
A la tercera part de l'infern només s'hi arriva travessant per sobre d'un mostre, i hi ha el vuitè cercle que hi han els fraudulents, que inclou els seductors, les bruixes i els falsos profetes.
El novè cercle és el dels traïdors que s'hi troba a Cain entre altres, també hi ha Satan, un monstre de tres caps.


Esquema de l'infern de Sandro Botticelli (1490)


El Purgatori


Després de travessar l'infern, Virgili i Dante passen per el purgatori, que té forma de muntanya, és com l'infern però completament al revés. Està en un illa i té set nivells, que són els set pecats capitals, el més greu és el de baix de tot i el de d'alt és el que et dona pas al Paradís.
Els pecadors hauran d'esborrar els seus pecats, per així poder anar al Paradís.
Al final del Purgatori és troba un jardí, on Virgili s'ha d'acomiadar de Dante, perquè no pot accedir al Paradís.


El purgatori, segons Dante.

El Paradís

Té una estructura igual de complexa que l'infern, està dividit en nou cels, on hi ha Déu i els àngels.



Dante també va escriure:
  • Vita nuova 
  • De vulgari Eloquentia
  • Convivio



Francesco Petrarca 

Petrarca neix a Arezzo el 20 de juliol de 1304 i mor a Pàdua el 19 de de juliol de 1374. Va ser un important escriptor, poeta i humanista italià del Trecento.
Va passar la seva infància a Florència i a Carpentras, prop de Provença.
Va ser enviat per el seu pare a Bolonya, per estudiar dret civil. 
Mor el seu pare i Petrarca torna a Provença, i a l'església de Santa Clara d'Avinyó és va trobar a Laura, del qual és va enamorar, i la va convertir en la seva musa. Petrarca va viatjar per tot Europa.


Francesco Petrarca



Obra


Obres llatines en vers


  • Africa- Està basada en la Segona Guerra púnica, és un poema heroic llatí, escrita en vers.
  • Carmen bucolicum- És un conjunt de dotze èglogues.
  • Epistolae metricae- Són 66 cartes, la majoria tracten sobre l'amor.


Obres llatines en prosa


  • Rerum memorandrum- Col·lecció d'exemples històrics sobre l'educació moral.
  • Secretum meum o De contemptu mundi- És un diàleg entre sant Agustí i el mateix poeta sobre el concepte de la veritat...

 Obres en italià

  • Canzionere- És la obra més destacada de Petrarca. És va publicar al 1470 a Venècia. Consta de 366 composicions poètiques, la major part són sonets, la majoria són de tema amorós, però també són de temes religiosos, polítics o morals.                           Els que estaven dedicats a Laura, és dividien en dues parts:
    • In vita de madonna Laura
    • In morte de madonna Laura 
Aquí hi ha un exemple del poema Canzionere:


          Voi ch'ascoltate in rime sparse il suono (Vostès que escolten en cançons el so escampat)
Voi ch'ascoltate in rime sparse il suono
di quei sospiri ond'io nudriva 'l core
in sul mio primo giovenile errore
quand'era in parte altr'uom da quel ch'i' sono,


del vario stile in ch'io piango et ragiono
fra le vane speranze e 'l van dolore,
ove sia chi per prova intenda amore,
spero trovar pietà, nonché perdono.



Ma ben veggio or sì come al popol tutto
favola fui gran tempo, onde sovente
di me medesmo meco mi vergogno;



et del mio vaneggiar vergogna è 'l frutto,
e 'l pentersi, e 'l conoscer chiaramente
che quanto piace al mondo è breve sogno.


  • I Trionfi- És un poema al·legòric (és un recurs literari consistent en una metàfora continuada) inacabat, que consta de de sis triomfs: "De l'amor sobre el homes", "Del pudor sobre l'amor", "De la mort sobre el pudor", "De la fama sobre la mort", "Del temps sobre la fama" i "De l'eternitat sobre el temps".




Giovanni Boccaccio



Boccaccio neix a Florència al 1313 i mor el 21 de desembre de 1375 a Florència. Va ser un escriptor i humanista italià. 

Va ser fill d'un comerciant de Florència, la seva mare era francesa. Boccaccio no va seguir la carrera del seu pare, sinó que va estudiar els clàssics i la poesia a la Universitat de Nàpols, però al 1340 va haver de tornar a Florència per ocupar-se dels negocis familiars. Al 1350 va conèixer a Petrarca, i van mantenir una gran amistat.
Els darrers anys de la seva vida, va estudiar les obres de Dante, i va adoptar una forma de vida religiosa i espiritual.

Gravat amb la figura de Bocaccio 

Obra



La seva obra més coneguda és el Decameró. Aquest llibre va ser traduït al català l'any 1429, i va tenir una influència molt gran en la literatura catalana. Influenciat amb el Tirant lo Blanc  de Joanot Martorell.
Durant la pesta negre de 1348 de Florència, i Boccaccio imagina que deu joves, set dones i tres homes fugen a la ciutat per refugiar-se en una finca a les afores. I cada nit un d'ells explica una historia, així doncs acaben explicant els 100 contes del Decamaró.


Decamaró, pintura de Sandro Botticelli de 1487.



A part del Decameró, Boccaccio va escriure obres de joventut, i més endavant Il Carbacio, que és una obra misògina.










dimecres, 16 de desembre del 2015

Tristany i Isolda

La llegenda de Tristany i Isolda


Tristany i Isolda, una llegenda de l'Edat Mitjana, que ens a arribat a través de diferents versions des del segle XII.
Originariament és va escriure en francès.
Ens relata la historia d'amor d'un jove, Tristany i d'una princesa irlandesa, Isolda.

De Tristany i Isolda hi ha una òpera, que està dividida en tres actes i està composta per Richard Wagner, està basada en una llegenda medieval narrada per Gottfried von Strassburg. Va ser composta entre 1857 i 1859.
Hos deixo una petita mostra de la opera.





Tristany i Isolda representats per Herbert Draper(1863–1920)
Tristany i Isolda representats per Herbert Draper (1863-1920)

Aquí teniu un quadre il·lustrat per Salvador Dalí, que representa la relació que tenien Isolda i Tristany:

Tristany i Isolda, Salvador Dalí Domènech. Quadre que es troba al Museu Dalí, Figueres.


El romanç de Tristany i Isolda

El romanç de Tristany i Isolda està escrit per joseph Bédier. L'edició Quaderns de Crema, és una traducció feta al català per Carles Riba.

Tristany és un nen molt petit quan es queda orfe, i és cuidat per el seu oncle, el rei Marc.
Rohalt ensenya a tirant a lluitar, a caçar...
Quan Tristany ja és gran s'ofereix voluntari per lluitar contra el Morholt, per així lliurar a Tintagel dels deutes que tenen amb Irlanda. Tristany mata el Morholt, però queda molt mal ferit.
Tristany és va pujar a la barca i com estava tant mal ferit no tenia forces per res, i va anar allà on la barca el va portar, que va ser al port d'Irlanda, on uns pescadors se'l van trobar, i sense saber que era Tristany el van portar al castell i Isolda el va curar amb herbes aquella ferida que li havia fet el Morholt.
Però Tristany s'adona que Isolda és la neboda del Morholt i marxa per por a ser reconegut com l'occidor del Morholt.

Tristany més tard torna a Irlanda per tal de demanar la mà d'Isolda, perquè és pugui casar amb el seu oncle, el rei Marc. I per aconseguir la mà de la princesa a de matar a un drac, i així o fa. Però durant el viatge accidental ment Tristany i Isolda veuen de la copa que conte una poció màgica feta amb herbes que fa que s'enamorin instantàniament un de l'altre. Aquí comença el seu amor desenfrenat.

Tristany i Isolda durant la novel·la és veuen d'amagat, fins que un dia els quatre barons del rei, s'adonen que tenen un romanç entre ells dos. Els barons parlen amb el rei i ell, com que s'estima tant al seu nebot en un primer moment no s'ho creu, però a mesura que passa el temps i els barons li van demostren que és certa aquesta infidelitat el rei es comença a creure tenen un romanç.

El rei definitivament li prohibeix la entrada al castell de Tintagel a Tristany, per així que no s'acosti més a la reina Isolda, però el seu amor és tan intens i fort que Tristany entra al castell d'amagat.

Tristany vol marxar, però abans vol despedir-se de la reina, i així o fa, però quan estan a la cambra ells dos, Tristany veu a darrera la cortina un dels barons del rei i el mata. Finalment Tristany marxa amb Gorvenal i cavalquen fins que és troben a un ermità que els portara al regne del duc Hoel, allà Tristany és molt estimat, per haver occit al compte Reol, i el duc Hoel per agrair-li-ho, li cedeix la seva fill Isolda de les Blanques Mans.

Tristany i Isolda de les Blanques Mans es casen, tot i que Tristany de qui està enamorat realment és de Isolda la Blonda.

Tristany lluita en una batalla i queda mal ferit.

Quan Tristany s'està morint a Carhaix, demana a Kaherdí que vagi a buscar Isolda la Blonda, la seva enamorada. Tristany i Kaherdí acorden que quan torni, si ve amb ella que alci una vela blanca, i si no aconsegueix que vingui, que alci una vela negra, però tot això Isolda de les Blanques Mans o sent d'amagat. Quan Tristany està moribund, Isolda de les Blanques Mans li diu que ve un vaixell amb la vela de color negra i Tristany  amb la tristesa de no poder veure a la seva enamorada mai mes. 
Isolda la Blonda mor al cap de poc de pena.


Portada del llibre de Joseph Bédier , El romanç de Tristany i Isolda, traduida per Carles Riba.

Llocs del Romanç de Tristany i Isolda


  • Irlanda
  • Cornualla 
  • Castell de Tintagel
  • Gal·les
  • El bosc de Morois (Bosc on Tristany i Isolda es veuen)
  • Cabana d'orrí ( Cabana on s'amaga de l'exèrcit del rei Marc)
  • El gran pi (el lloc concret on es trovaven els enamorats)
  • Capella de Tintagel( On enterren a Tristany i Isolda)

Personatges 

  • Tristany : Fill de Rivalèn i Blancaflor, és portat a Tintagel per uns pirates, i allà és forma com a cavaller.
  • Isolda la Blonda: Filla del rei d'Irlanda, és portada a Tintagel per Trsitany per recompensa d'haver matat al drac.
  • Gorvenal: És el mentor de Tristany.
  • El rei Marc: És va casar amb Isolda i és va enamorar d'ella.
  • Els quatre barons: Andret, Ganeló, Denoalèn i Gondoine, eren els quatre barons que odiaven a Tristany. Andret també era nebot del rei Marc i tenia gelós de Tristany, perquè ell ho hagués heretat tot.
  • Brangiana: És la serventa d'Isolda la Blonda 
  • Kaherdí: És el millor amic de Tristany després d'haver marxat de Tintagel, també és el seu cunyat, ja que és el germà d'Isolda de les Blanques Mans
  • Isolda de les Blanques Mans: És la muller de Tristany, que és van casar quan Tristany va arribar a Carhaix, després de marxar de Tintagel.

Comparació del llibre amb la pel·lícula


Un cop llegit el llibre, si mires la pel·lícula et donaràs conte que la historia, el amor i la època no canvia, perquè és el mateix, la ideologia que te la pel·lícula sobre l'amor entre Tristany i Isolda la Blonda és exactament el mateix, però la història canvia molt.
Primer de tot, Tristany no és nebot del rei Marc sinó que és un nen que ell a salvat i li te molta estima i el tracta com si fos el seu nebot. Isolda la Blonda no és la neboda del Morholt amb comparació al llibre, sinó que a la pel·lícula Isolda la Blonda i Morholt estan promesos. 
A la pel·lícula no surt cap encanteri de beguda d'herbes que els fa enamorar, sinó que ells s'enamoren per com són, sense cap tipus d'encanteri.
En el cas de la pel·lícula no apareix en cap moment Isolda de les Blanques Mans.


El casament del rei Marc i Isolda.



Tristany i Isolda.





dimecres, 25 de novembre del 2015

Comparació amb les pel·lícules El Rei Artús i Excalibur

A cada pel·lícula l'espasa Excalibur s'extreu per un motiu diferent, a Excalibur s'extreu perquè Artús a perdut l'espasa del seu germanastre, i com no la troba decideix arrencar Excalibur, en canvi a la pel·lícula el Rei Artús, Artús l'extreu per poder defensar a la seva mare, i en aquesta quan la treu encara és un nen petit.


A la pel·lícula Exaclibur i apareixen molts elements fantàstics, com per exemple en el moment en que el rei Artús invoca la força de la pròpia espasa i és trenca per la meitat, el rei la llença, de tal manera que del llac surt un mà amb Excalibur sencera.

En aquesta pel·lícula és mostra molt la infidelitat per part de Lancelot i Ginebra. 
I el mag Merlí en aquesta pel·lícula veu el futur i sap molt de màgia cosa que en la pel·lícula el Rei Artús no hi ha en cap moment màgia.


En canvi a la pel·lícula el rei Artús és mostra molt la llibertat dels homes, i aquesta pel·lícula és molt més de guerres, batalles contra els saxons.






El rei Artús i els seus cavallers (El Rei Artús)


Tràiler de la pel·lícula el Rei Artús



El rei Artús i els seus cavallers a la Taula Rodona (Excalibur)

Tràiler de la pel·lícula Excalibur



Elements importants que surten a les dues pel·lícules


Excalibur

És una espasa, que estava clavada en una pedra, i que nomes un cavaller, el més fort, el més valent la podria arrancar, i així o va fer Artús. Aquesta espasa simbolitza el poder reial.

Excalibur
La Taula Rodona

Segons la llegenda del rei Artús és la taula de Camelot on Artús i els seus cavallers seien a tractar assumptes importants.
La importància de que la taula fos rodona era que ningú la presidia, d'aquesta manera cap cavaller estava per damunt d'un altre cavaller. (També està explicada a l'apartat de la Matèria de Bretanya)

El rei Artús i els seus cavallers a la taula rodona

El San Graal

Segons la mitologia és la copa usada per Jesús en l'Últim Sopar, d'aquí que contingui poders miraculosos. 


Sant Graal




Camelot

És el nom de la fortalesa del llegendari rei Artús, que des de aquest castell a lliurar moltes batalles.





Camelot



El rei Artús


La llegenda 


Artús era fill d'Uther i Lady Igraine. en només néixer el seu pare el va lliurar al mag Merlí amb la finalitat de que li dones una educació, i Merlí el va cedir al sir Hector, qui el va cuidar i és va fer càrrec com a pare fins que Artús és va fer gran. 
Artús quan és va fer gran  va arrencar Excalibur de la pedra així doncs convertint-se en el nou rei d'Anglaterra, d'aquesta manera és va guanyar el respecte de tot el poble. Va formar Camelot i és va casar amb la seva amada Ginebra, qui més tard l'enganyara amb el seu millor amic, i amb un dels millors cavallers, Lancelot.
Artús cau en una malaltïa durant molt de temps, durant aquest temps Morgana i ell han tingut un fill, Mordedf, fruit d'un encanteri provocat per Morgana.
Els seus cavallers van en busca de San Greal i el cavaller Perceval el troba li porta i això fa que Artús és recuperi d'aquesta maleltía.
Al cap de poc hi ha una batalla i el Rei lluita contra el seu fill, Morded, qui mor i deixa al rei al ferit. 
Al cap de poc el rei mor.


Armadura del rei Artús obra de l'escultor Peter Vischer



Altres personatges


Merlí 

Merlí és el nom d'un mag que acompanya en algunes llegendes al rei Artús, té el do de la profecia.


Merlí instruint un jove Artús en un gravat de Gustvae Doré

Lancelot


És un dels cavallers de la taula rodona, és el cavaller amb qui Artús té la seva màxima confiança.
Lancelot té relacions amb la reina Ginebra i traïes a Artús


La darrera trobada de Lancelot i Ginebra davant la tomba d'Artús segons Dante Gabriel Roassetti

Ginebra 

La reina Ginebra és l'esposa del rei Artús. Ginebra manté una relació d'adulteri amb el cavaller de la taula rodona Lancelot.


Ginebra
Morgana 

Morgana és un personatge de la mitologia celta, també coneguda coma a fada Morgana. És la germana de Merlí, Morgana fa un encanteri a Artús i fruit d'ells dos neix Morded.
Morgana

Morded

Fill d'Artús i Morgana, fruit d'un encanteri fet per Morgana, és conegut com un traïdor que lluita contra el rei Artús, el seu pare, en la que ell va morir i Artújs va quedar mal ferit.



Morded







Matèria de Bretanya

La matèria de Bretanya sorgeix durant l'Edat Mitjana, són narracions en vers del segle XII, que són protegonitzades per un cavaller i ambientades a la Gran Bretanya o a la Petita Bretanya ( que avui en dia es la Bretanya francesa).


Formen part d'un cicle artúric, ja que les aventures cavalleresques i amoroses tenen lloc a la cort del mític i llegendari rei Artús.



El primer llibre que recull aquestes llegendes te com a herois principals:


  • El rei Artús
  • Mag Merlí 
  • Lancelot
  • Reina Ginebra
  • Morgana
  • Uther Pendragó

 A mitjans del segle XII el clergue Geoffrey de Monmouth va escriure la Historia Regum Britanniae, que és traca d'una història dels bretons totalment inventada, que barreja textos clàssics llatins i llegendes. Més tard s'introdueix a França, on és fa referència per primera vegada a la taula rodona ( segons la llegenda del rei Artús és la taula de Camelot on Artús i els seus cavallers seien a tractar assumptes importants, era una taula rodona perquè no hi hagués cap cap de taula que manes, sinó que tots estiguessin a la mateixa alçada per no tenir diferències entre un cavaller i l'altre.)





El rei Artús i els cavallers de la Taula Rodona.