Ovidi

Publius Ovidius Naso més conegut en català com Ovidi. Ovidi neix a Sulmona el 20 de març del 43 a.C.

Va ser un poeta romà que va escriure sobre temes d'amor, de dones abandonades i transformacions mitològiques. 

Vida

Era d'una familia benestant dels equites. Va estudiar retòrica a Roma, també es va es va dedicar a la carrera judicial, però la va abandonar per centrar-se amb la poesia. Com que era ric, era molt independent. 

És va casar dues vagades, però no va ser fins al tercer casament que va trobar la felicitat.

L'any 8 d.C August el va condemna a l'exili, el va obligar a abandonar Roma i a viure desterrat.

Ovidi mor al 17 d.C quan encara estava exiliat.

Ovidi

Obra

Ovidi va escriure diferents tipus de poesies:

Poesia elegíaca d'amor:

• Amors: La va escriure quan era molt jove i pertany a una obra de joventut. Són elegies amoroses dedicades a Corinna.
• Heroides: Va ser dividida en dos, en les quals els primers quinze poemes estan en forma de cartes escrites per heroïnes de la mitologia grega, dirigides als seus marits o amants. I la segona part són tres parells de reculls de cartes, són cartes d'un home amb la resposta d'una dona.

Poesia didàctica d'amor:

• Art amatòria: Ovidi en aquest obra ens vol mostrar la pràctica de la seducció. Està dividit en tres llibres, dels quals els dos primers estan dirigits als homes i el tercer és dirigeix a les dones. Els dos primers llibres explica on és poden trobar les dones, els recursos per conquistar-les, com saber la manera de conservar a l'amant, dissimular les infidelitats...                                                                                                                 En canvi al tercer llibre dóna consells a les dones sobre com embellir-se, com dissimular al marit que l'estàs enganyant...      
• Remeis d'amor: En aquest obra és contradiu a tots aquells consell que dóna a l'art amatòria.
• Cosmètics per a la cara de la dona: Tal i com diu el títol aquesta obra és bassa en ensenyar a la dona que s'han d'ocupar primer dels tractaments de la cara.

Poesia èpica:

• La metamorfosis: És un extens poema d'uns 12.000 hexàmetres dividits en 15 llibres que recull 250 mites i llegendes dels grecs i romans. No te cap gènere concret. Han estat molt imitades al llarg de la història de la literatura. Un exemple de llegende és:                                                                                                                                                        El rapte d'Europa                                                                                                                                                                                                                                             Europa, va ser una famosa princesa de Fenícia, era filla d’Agenor i Telefaassa
  Un dia Zeus va veure a Europa collin flors, i en només veure-la és va enamorar. I Zeus és va transformar en un bou blanc. El bou es va apropar a Europa per que l’acaricies. El bou finalment va aconseguir que Europa és muntes al seu damunt, i d’aquesta manera el bou es dirigeix cap al mar. Finalment torna a la platja, però no a les costes fenícies què és on era, sinó que se l’havia endut a Creta. Allà Zeus mostra la seva verdadera identitat.
  A l’illa de Creta varen fer l’amor, i de la seva unió van néixer Minos, Radamant i Sarpedó.           

El rape d'Europa, pintat per Ticià entre 1559/62

Ovidi va escriure una descripció de la seducció d'Europa per part de Zeus:

Y poco a poco, el miedo quitado, ora sus pechos le presta

para que con su virgínea mano lo palpe, ora los cuernos, para que guirnaldas

los impidan nuevas. Se atrevió también la regia virgen,

ignorante de a quien montaba, en la espalda sentarse del toro:

cuando el dios, de la tierra y del seco litoral, insensiblemente,

las falsas plantas de sus pies a lo primero pone en ondas;

de allí se va más lejos, y por las superficies de mitad del ponto

se lleva su botín. Se asusta ella y, arrancada a su litoral abandonado,

vuelve a él sus ojos, y con la diestra un cuerno tiene, la otra al dorso

impuesta está; trémulas ondulan con la brisa sus ropas.

Poesia didàctica patriòtica:

• Fastos: En aquest poema és descriu el dia a dia les festivitats i els diversos rituals del calendari romà. està plena de mites grecs. L'exili va interromprer la realització del poema.

Virgili

Vida

Pubilus Vergilius Maro més conegut com a Virgili , va néixer a prop de Màntua cap al 70 a.C.

Era fill d'una família humil de pagesos, el seu pare era un home molt intel·ligent, i això li va permetre poder donar una bona educació al seu fill.

Virgili va estudiar a Cremona fins als disset anys, més tard va anar a Roma, on va vestir la toga viril, com avui coneguda la primera comunió. Un any després va anar a Nàpols on és va dedicar a estudiar el coneixement dels autors grecs, en especial a Homer, Teòcrit i Hesíode. També va estudiar la medicina, la cosmologia, les matemàtiques i la filosofia.

El 44 a.C li exporten les terres i demana ajud a Octavi. Més tard Virgili s'instal·la a a Roma amb la protecció de Mecenes i és dedica només a escriure. 

Al 39 a.C publica les Èglogues o Bucòliques, més tard escriu les Geòrgiques i entre el 29 a.C i el 19 a.C escriu l'Eneida.

Virgili mor de camí a Roma al 19 a.C.

Gravat representant a Virgili

Obres

Les Bucòliques 

Són 10 poemes inspirats en l'obra del grec Teòcrit de Siracusa. Els poemes són  de caràcter pastoril i que adopte com a model la poesia de Teòcrit  amb la idea del món rural amb el locus amoenus (un lloc agradable).

Els 10 poemes:

I. Malibeu i Titiro.

II. Alexis.

III. Menalcas, Dametas i Palemón.

IV. Polió.

V. Dafnis. 

VI. Sileno.

VII. Melibeu.

VIII. Farmaceutria.

IX. Meris.

X. Galo.

Les Bucòliques de Virgili traduides al Català per Antoni Cobos

Les Geòrgiques 

Les Geòrgiques és un poema que està dividit en quatre llibres. La intenció del poema és informar sobre les tasques agrícoles i representar la lloança a la vida rural.

Virgili les va dedicar en especial  a August i Macenes 

Llibre de les Geòrgiques de Virgili traduïdes per Llorenç Riber

L'Eneida

L'Eneida és un poema èpic escrit al segle I a.C. És una de les obres més famoses de la literatura llatina. L'Eneida està inspirada en la Ilíada i l'Odissea d'Homer. Virgili la va deixar inacabada i va demanar que la cremesin, però August no ho va permetre.

Narra les aventures de l'heroi troià, Enees, que amb el seu pare, Anquises, i el seu fill fugen de Troia i es dirigeixen a Itàlia, per fundar una nova ciutat. Juno provoca una tempesta i això fa que és desviïn i vagin direcció a les costes d'Àfrica. Allà són acollits per Dido que acaba de fundar Cartago.

Dido s'enamora d'Enees i això fa que el tingui retingut, fins que finalment Enees és decideix a partir i això fa que Dido és suïcidi.

Quan Enees arriba a Cumes la sibil·la el guia al món dels morts per poder veure i parlar amb el seu pare, Anquises, perquè li dirà el futur de la ciutat que a de fundar. D'aquesta dinestia neixeran Ròmul i Rem, que van fundar Roma. Finalment arriben al seu destí, el Laci, allà el rei els acull i li ofereix la seva filla a Enees i és casen. 

Juno fa que tots els pobles del voltant del Laci, els ataquin i es creii una guerra.

I finalment l'efrontament entre Turn i Enees, que acaba morin Turn.

Enees sortint de Troia, per Federico Barocci,1598

L'Eneida està dividida en 12 cants:

I. La arribada a Cartago i la acollida de Dido.
II. Enees relata la fi de Troia.
III. El relat del viatge fins a Cartago
IV. Els amors d'Enees i Dido.
V. L'escala a Sicília.
VI. El descents a l'infern.
VII. L'arribada al Laci.
VIII. La preparació d'Enees per a la guerra.
IX. L'atac de Turn.
X. Els combats.
XI. La treva i la batalla.
XII. L'enfrontament Turn contra Enees i mort Turn.

Aquí teniu un mapa amb els Viatges d'Enees.

Altres obres:

• Crisis o la Garsa
• Caupona o la taverna 
• Moretum o l'Almodrote
• Cúlex o el mosquit.

Horaci

Horaci neix a Venosa, a l'actual  Itàlia, al 8 de desembre de 65 a.C.

Era fill d'un esclau, però va tenir l'oportunitat d'anar a estudiar a Atenes.
Però al cap de poc va tornar a Roma, i va començar a treballar com escriba. 
En els dies aquest que treballava va conèixer a Virgili, qui el va introduir al cercle de Mecenes.

La seva poesia va ser identificada al Renaixement com la màxima expressió literària
Va morir a Roma el 27 de novembre del 8 a.C.

La seva poesia es divideix en quatre gèneres, que donen nom a la seves obres:

-Sàtires: Les Sàtires es varen publicar entre el 35 a.C i el 28 a.C, són agrupades en dos reculls. Les Sàtires és tracten de xerrades on es reivindica la llibertat d'expressió.  

-Èpodes: Publicats al 29 a.C, eren disset poemes.

-Odes: Les Odes o també anomenada Carmina. Són publicades al 22 a.C són un recull de quatre llibres.

-Epístoles: Les Epístoles és la seva última obra, i la que destaca més, per la seva mètrica i per la seva expressió més elaborada.

 

Horaci

Tòpics literaris:

-Carpe diem, prové del llatí i vol dir "Aprofita el moment".
-Beatus ille, el seu nom prové de les Èpodes, i vol dir "Feliç aquell".
-Aurea Mediocritas, i vol dir, intenta no destacar i viure una vida tranquil·la.
-Odi profanum vulgum, és una aportació al seu tòpic literari i ens diu incapaç aquell d'preciar la poesia i compendre el pensament dels artistes.
 

Literatura Llatina

La literatura llatina és el conjunt d'obres escrites en llatí. La cultura llatina prové de la literatura grega i del seu art.



L'emperador Octavi August 

Octavi desrpés d'un segle de guerres civils, Otavi va donar als romans un pau que dures a canvi ed perdre les lleis republicanes.

August va començar un ampli programa per poder recuperar els valors  tradicionals dels romans, per recuperar el seu orgull nacional.

August va incitar a als grans literatris del moment, els poetes Virgili, Horaci i Properci, que van pertànyer al cercle de Mecenes.
Els que més van destacar van ser:

• Virgili.
• Horaci.
• Ovidi.

Octavi August ( estàtua de marbre,25 a.C)

La tragèdia grega

La tragèdia és de gènere dramàtic, en la qual el personatge rep un aprenentatge a través del seu propi sofriment.

El més important de tot era la interpretació i el punt de vista de cada autor, que donava al mite.

Hi havia dos conceptes, que eren el sofriment i el conflicte. El sofiement és quan l'hom és mareix el triomf,però el destí el porta a la ruïna. El conflicte és quan l'heroi s'enfronta amb un o més personatges, l'heroi defensa unes idees oposades.

L'objectiu de la tragèdia era l'aprenentage i l'alliberamnet de passions dels espectadors.

Els tres grans tràgics eren:

Èsquil

Va contribuir a donar forma difinitiva a la tragèdia grega amb la incorporació d'un segon actor. Les seves tragèdies es caracteritzen pel predomini del sentiment religiós i per la senzillesa de l'acció. En quan al llenguatge la obra d'Èsquil destaca per la seva varietat expressiva.

Èsquil

Sòfocles

Va perfeccionar una mica més la tragèdia grega.
Va donar un desenvolupament més gran al diàleg i va dotar l'acció de profunditat psicològica. Sòfocles fa més variada la trama de les seves tragèdies.
En el teatre de Sòfocles hi ha una contraposició entre les accions humanes i les decisions dels déus. 
La ironia de Sòfocles és un instrument per destacar el contrast entre les il·lusions dels homes, i la realitat inexorable que tard o d'hora els destrueix.
Una de les tragèdies de Sòfocles és Èdip rei.

Escultura de marbre de Sòfocles que hi ha al Museu Lateranense de Roma.


 

Eurípides

Va centrat la seva obra en els principals problemes morals i socials que podien afectar els seus contemporanis, i va plantejar nous interregonts, sempre des d'una perpectiva escèptica i amb un gran esperit crític. Va renovar la tècnica dramàtica amb la incorporació del pròleg com a esquema essencial de l'obra.

Eurípides amb els títols de les seves obres, al Museu del Louvre.

La Ilíada i l'Odissea

La Ilíada

És un poema grec escrit per Homer, l'obra està dividida en 24 cants, narra una part de la Guerra de Troia.

És conserven uns manuscrits de la Ilíada del segle II a.C, encara que es té constància de l'existència d'un manuscrit anterior de l'any 520 a.C, que s'utilitzava a Atenes per recitar-lo en les festes en honor a Atenea.

A l'antiguitat es considerava aquest poema com una hitòria real i els seus personatges com a model de comportament i heroisme a imitar. 

Portada de l'edició Rihel.

L'historia 

Agamèmnon, i els grecs van a Troia en busca d'Helena, la muller del seu germà, Menelau, que és raptada per París, fill de Príam, rei de Troia.

Els troians posen en perill als grecs, i l'amic d'Aquil·les, Pàtrocle surt a lluitar i a defensar els grecs, i mor en mans del troià Hèctor.

Aquil·les torna al camp de combat per venjar-se de la mort del seu amic, Pàtrocles.

Aquil·les mata a Hèctor i l'humilla davant de tots els troians. Aquil·les és nega a tornar el cadàver d'Hèctor als troians, i el rei Príam suplica a Aquil·les i li ofereix un gran boti per poder enterrar al seu fill.

Aquil·les accepte i permet que els troians s'emportin el cos d'Hèctor.

Moment en que Príam, rei de Troia, suplica a Aquil·les que li torni el cos del seu fill Hèctor.

L' Odissea

L'Odissea és el segon dels grans poemes èpics grecs d'Homer. L'Odissea presenta la narració en diverses trames. El protagonista és Odisseu(Ulisses), que, després de lluitar a Troia, pateix moltes aventures abans de tornar a casa.

Es considera un dels poemes fundacionals del cànon literari* occidental. La seva influència és evident en molts temes de la mitologia, en obres modernes, i en llibres d'altres cultures.

L'obra consta de 24 cants, el poema està dividit en tres parts: en la Telemàquia, que descriu la situació d'Ítaca amb l'absència del seu rei. La tornada d'Odisseu, narra les aventures des de que sortí de Troia. I finalment és descriu la tornada a l'illa.

Moment en que Odisseu mata els pretendents.

Odisseu, és retingut durant set anys a l'illa de la nimfa Calipso, és deixat lliure per ordre de Zeus. Odisseu marxa amb una balsa, va naufragan fins arribar a les costes dels feacis, on troba la princesa Nausica, i és acollit al palau.

Odisseu narra desventures des que va partir de Troia. Explica com es van escapar del ciclop Polifem, deixant-lo cec del seu únic ull. I això provoca la ira de Poseidó, el pare del ciclop, i no permetrà que Odisseu torni a Ítaca, fins al cap de deu anys. 

En el camí cap a casa escaparà dels encanteris de la màgica Circe, que baixarà dels inferns i defugirà l'encís de les sirenes fins a arribar a l'illa de Calipso.

Odisseu, per no ser reconegut, és convertit en captaire per Atenea, i d'aquesta manera és com arriba al seu casal. on és maltractat pels pretendens. Penèlope, proposa una prova per escollir un nou marit, i Odisseu aconsegueix superarla, en canvi els altres pretendents no. Tot seguit és dona a conèixer, i amb l'ajud de Telèmac, mata tots els pretendents.  

*Cànon literari: És el conjunt d'obres considerades com a model per una cultura deteminada.

Literatura Grega

La primera literatura grega està composta de llegendes i mites, que es transmetien de forma oral. Molts d'ells s'han perdut amb el pas del temps.

Literatura grega antiga

Poesia èpica

Les primeres obres destacables, són els dos poemes èpics d'Homer, La Ilíada i l'Odissea. En aquets podemes es narren episodis de la Guerra de Troia i la tornada dels herois a casa. 

Poesia lírica

Els autors més destacats de la poesia lírica són Safo de Lesbos(S.VII-VI a.C) i Anacreont (S.VI-V a.C). 
Part de la poesia estava destinada a ser cantada a festivals i concursos.

Poesia dramàtica 

A Grècia van sorgir dos grans gèneres teatrals, que són la tragèdia i la comèdia. Els tragics més destacats són Èsquil, Sòfocles i Eurípides. I el més destecat de la comèdia va ser Aristòfanes.

Prosa

El gènere per excel·lència va ser la història amb Heròdot i Tucídides, que es centren en el període de conflicte entre Grècia i Pèrsia.
La faula va ser un gènere breu que buscava el recolzament moral a través de narracions on els protagonistes sovint eren animals. El principal impulsor va ser Isop.
L'oratòria va lligar-se a la democràcia atenenca, on els discursos polítics servien per persuadir els partidaris i ridiculitzar els adversaris. L'orador més important va ser Demòstenes.
La filosofia també té un caràcter literari, els filòsofs més destacats són Plató i Aristòtil. Aquets dos pensadors són dos pols oposats, idealisme i realisme.
   

 L'arca de Noè

Quan la humanitat comença a créixer, Déu se'n penedeix d'haver creat els homes en veure la malícia i la corrupció i la violència que i creixia en ells, i decideix exterminar-los. Déu mira a Noè i el veu bondadós, un home just, i l'adverteix que es salvi amb la seva família.

Noè, tal com Déu li ordena, construeix una arca de fusta.

Déu li diu a Noè que se'n porti amb ell a la seva esposa, els seus tres fills i les seves nores. També Noè a d'entrar a l'embarcació set parelles de cada espècie d'ocells, perquè se'n conservi l'espècie a la terra. Administra i emmagatzema el menjar necessari.

El diluvi comença el dia disset del mes segon, quan Noè té 600 anys, i dura quaranta dies i quaranta nits, fins a inundar tot el món i fer morir totes les espècies vives, només sobreviuen Noè i els qui eren amb ell a l'arca.

La fi del diluvi es produeix, quan Déu fa passar un vent per la terra, i el nivell de les aigües comença a minvar.

Mentre dura la retirada de les aigües, l'arca navega dos-cents dies més fins arribar sobre el mont Ararat ( És una Muntanya de Turquia, situada a 5,166 metres d'altitud).

Noè envia un corb i un colom per veure si ja ha baixat el nivell de l'aigua i poden sortir de l'arca. Al tercer intent, un colom porta una fulla d'olivera acabada d'arrencar, indicant que ja hi ha terra seca als voltants.

Representació de l'Arca de Noè