La tragèdia és de gènere dramàtic, en la qual el personatge rep un aprenentatge a través del seu propi sofriment.
El més important de tot era la interpretació i el punt de vista de cada autor, que donava al mite.
Hi havia dos conceptes, que eren el sofriment i el conflicte. El sofiement és quan l'hom és mareix el triomf,però el destí el porta a la ruïna. El conflicte és quan l'heroi s'enfronta amb un o més personatges, l'heroi defensa unes idees oposades.
L'objectiu de la tragèdia era l'aprenentage i l'alliberamnet de passions dels espectadors.
Sòfocles
Va perfeccionar una mica més la tragèdia grega.
Va donar un desenvolupament més gran al diàleg i va dotar l'acció de profunditat psicològica. Sòfocles fa més variada la trama de les seves tragèdies.
En el teatre de Sòfocles hi ha una contraposició entre les accions humanes i les decisions dels déus.
La ironia de Sòfocles és un instrument per destacar el contrast entre les il·lusions dels homes, i la realitat inexorable que tard o d'hora els destrueix.
Una de les tragèdies de Sòfocles és Èdip rei.
Hi havia dos conceptes, que eren el sofriment i el conflicte. El sofiement és quan l'hom és mareix el triomf,però el destí el porta a la ruïna. El conflicte és quan l'heroi s'enfronta amb un o més personatges, l'heroi defensa unes idees oposades.
L'objectiu de la tragèdia era l'aprenentage i l'alliberamnet de passions dels espectadors.
Els tres grans tràgics eren:
Èsquil
Va contribuir a donar forma difinitiva a la tragèdia grega amb la incorporació d'un segon actor. Les seves tragèdies es caracteritzen pel predomini del sentiment religiós i per la senzillesa de l'acció. En quan al llenguatge la obra d'Èsquil destaca per la seva varietat expressiva.
Va contribuir a donar forma difinitiva a la tragèdia grega amb la incorporació d'un segon actor. Les seves tragèdies es caracteritzen pel predomini del sentiment religiós i per la senzillesa de l'acció. En quan al llenguatge la obra d'Èsquil destaca per la seva varietat expressiva.
 |
| Èsquil |
Va perfeccionar una mica més la tragèdia grega.
Va donar un desenvolupament més gran al diàleg i va dotar l'acció de profunditat psicològica. Sòfocles fa més variada la trama de les seves tragèdies.
En el teatre de Sòfocles hi ha una contraposició entre les accions humanes i les decisions dels déus.
La ironia de Sòfocles és un instrument per destacar el contrast entre les il·lusions dels homes, i la realitat inexorable que tard o d'hora els destrueix.
Una de les tragèdies de Sòfocles és Èdip rei.
 |
| Escultura de marbre de Sòfocles que hi ha al Museu Lateranense de Roma. |
Eurípides
Va centrat la seva obra en els principals problemes morals i socials que podien afectar els seus contemporanis, i va plantejar nous interregonts, sempre des d'una perpectiva escèptica i amb un gran esperit crític. Va renovar la tècnica dramàtica amb la incorporació del pròleg com a esquema essencial de l'obra.
Va centrat la seva obra en els principals problemes morals i socials que podien afectar els seus contemporanis, i va plantejar nous interregonts, sempre des d'una perpectiva escèptica i amb un gran esperit crític. Va renovar la tècnica dramàtica amb la incorporació del pròleg com a esquema essencial de l'obra.
 |
| Eurípides amb els títols de les seves obres, al Museu del Louvre. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada