Tristany i Isolda

La llegenda de Tristany i Isolda

Tristany i Isolda, una llegenda de l'Edat Mitjana, que ens a arribat a través de diferents versions des del segle XII.

Originariament és va escriure en francès.

Ens relata la historia d'amor d'un jove, Tristany i d'una princesa irlandesa, Isolda.

De Tristany i Isolda hi ha una òpera, que està dividida en tres actes i està composta per Richard Wagner, està basada en una llegenda medieval narrada per Gottfried von Strassburg. Va ser composta entre 1857 i 1859.

Hos deixo una petita mostra de la opera.

Wagner: Tristan und Isolde

Tristany i Isolda representats per Herbert Draper (1863-1920)

Aquí teniu un quadre il·lustrat per Salvador Dalí, que representa la relació que tenien Isolda i Tristany:

Tristany i Isolda, Salvador Dalí Domènech. Quadre que es troba al Museu Dalí, Figueres.

El romanç de Tristany i Isolda

El romanç de Tristany i Isolda està escrit per joseph Bédier. L'edició Quaderns de Crema, és una traducció feta al català per Carles Riba.

Tristany és un nen molt petit quan es queda orfe, i és cuidat per el seu oncle, el rei Marc.

Rohalt ensenya a tirant a lluitar, a caçar...

Quan Tristany ja és gran s'ofereix voluntari per lluitar contra el Morholt, per així lliurar a Tintagel dels deutes que tenen amb Irlanda. Tristany mata el Morholt, però queda molt mal ferit.

Tristany és va pujar a la barca i com estava tant mal ferit no tenia forces per res, i va anar allà on la barca el va portar, que va ser al port d'Irlanda, on uns pescadors se'l van trobar, i sense saber que era Tristany el van portar al castell i Isolda el va curar amb herbes aquella ferida que li havia fet el Morholt.

Però Tristany s'adona que Isolda és la neboda del Morholt i marxa per por a ser reconegut com l'occidor del Morholt.

Tristany més tard torna a Irlanda per tal de demanar la mà d'Isolda, perquè és pugui casar amb el seu oncle, el rei Marc. I per aconseguir la mà de la princesa a de matar a un drac, i així o fa. Però durant el viatge accidental ment Tristany i Isolda veuen de la copa que conte una poció màgica feta amb herbes que fa que s'enamorin instantàniament un de l'altre. Aquí comença el seu amor desenfrenat.

Tristany i Isolda durant la novel·la és veuen d'amagat, fins que un dia els quatre barons del rei, s'adonen que tenen un romanç entre ells dos. Els barons parlen amb el rei i ell, com que s'estima tant al seu nebot en un primer moment no s'ho creu, però a mesura que passa el temps i els barons li van demostren que és certa aquesta infidelitat el rei es comença a creure tenen un romanç.

El rei definitivament li prohibeix la entrada al castell de Tintagel a Tristany, per així que no s'acosti més a la reina Isolda, però el seu amor és tan intens i fort que Tristany entra al castell d'amagat.

Tristany vol marxar, però abans vol despedir-se de la reina, i així o fa, però quan estan a la cambra ells dos, Tristany veu a darrera la cortina un dels barons del rei i el mata. Finalment Tristany marxa amb Gorvenal i cavalquen fins que és troben a un ermità que els portara al regne del duc Hoel, allà Tristany és molt estimat, per haver occit al compte Reol, i el duc Hoel per agrair-li-ho, li cedeix la seva fill Isolda de les Blanques Mans.

Tristany i Isolda de les Blanques Mans es casen, tot i que Tristany de qui està enamorat realment és de Isolda la Blonda.

Tristany lluita en una batalla i queda mal ferit.

Quan Tristany s'està morint a Carhaix, demana a Kaherdí que vagi a buscar Isolda la Blonda, la seva enamorada. Tristany i Kaherdí acorden que quan torni, si ve amb ella que alci una vela blanca, i si no aconsegueix que vingui, que alci una vela negra, però tot això Isolda de les Blanques Mans o sent d'amagat. Quan Tristany està moribund, Isolda de les Blanques Mans li diu que ve un vaixell amb la vela de color negra i Tristany  amb la tristesa de no poder veure a la seva enamorada mai mes. 

Isolda la Blonda mor al cap de poc de pena.

Portada del llibre de Joseph Bédier , El romanç de Tristany i Isolda, traduida per Carles Riba.

Llocs del Romanç de Tristany i Isolda

• Irlanda
• Cornualla 
• Castell de Tintagel
• Gal·les
• El bosc de Morois (Bosc on Tristany i Isolda es veuen)
• Cabana d'orrí ( Cabana on s'amaga de l'exèrcit del rei Marc)
• El gran pi (el lloc concret on es trovaven els enamorats)
• Capella de Tintagel( On enterren a Tristany i Isolda)

Personatges 

• Tristany : Fill de Rivalèn i Blancaflor, és portat a Tintagel per uns pirates, i allà és forma com a cavaller.
• Isolda la Blonda: Filla del rei d'Irlanda, és portada a Tintagel per Trsitany per recompensa d'haver matat al drac.
• Gorvenal: És el mentor de Tristany.
• El rei Marc: És va casar amb Isolda i és va enamorar d'ella.
• Els quatre barons: Andret, Ganeló, Denoalèn i Gondoine, eren els quatre barons que odiaven a Tristany. Andret també era nebot del rei Marc i tenia gelós de Tristany, perquè ell ho hagués heretat tot.
• Brangiana: És la serventa d'Isolda la Blonda 
• Kaherdí: És el millor amic de Tristany després d'haver marxat de Tintagel, també és el seu cunyat, ja que és el germà d'Isolda de les Blanques Mans
• Isolda de les Blanques Mans: És la muller de Tristany, que és van casar quan Tristany va arribar a Carhaix, després de marxar de Tintagel.

Comparació del llibre amb la pel·lícula

Un cop llegit el llibre, si mires la pel·lícula et donaràs conte que la historia, el amor i la època no canvia, perquè és el mateix, la ideologia que te la pel·lícula sobre l'amor entre Tristany i Isolda la Blonda és exactament el mateix, però la història canvia molt.

Primer de tot, Tristany no és nebot del rei Marc sinó que és un nen que ell a salvat i li te molta estima i el tracta com si fos el seu nebot. Isolda la Blonda no és la neboda del Morholt amb comparació al llibre, sinó que a la pel·lícula Isolda la Blonda i Morholt estan promesos. 

A la pel·lícula no surt cap encanteri de beguda d'herbes que els fa enamorar, sinó que ells s'enamoren per com són, sense cap tipus d'encanteri.

En el cas de la pel·lícula no apareix en cap moment Isolda de les Blanques Mans.

El casament del rei Marc i Isolda.

Tristany i Isolda.

Comparació amb les pel·lícules El Rei Artús i Excalibur

A cada pel·lícula l'espasa Excalibur s'extreu per un motiu diferent, a Excalibur s'extreu perquè Artús a perdut l'espasa del seu germanastre, i com no la troba decideix arrencar Excalibur, en canvi a la pel·lícula el Rei Artús, Artús l'extreu per poder defensar a la seva mare, i en aquesta quan la treu encara és un nen petit.

A la pel·lícula Exaclibur i apareixen molts elements fantàstics, com per exemple en el moment en que el rei Artús invoca la força de la pròpia espasa i és trenca per la meitat, el rei la llença, de tal manera que del llac surt un mà amb Excalibur sencera.

En aquesta pel·lícula és mostra molt la infidelitat per part de Lancelot i Ginebra. 

I el mag Merlí en aquesta pel·lícula veu el futur i sap molt de màgia cosa que en la pel·lícula el Rei Artús no hi ha en cap moment màgia.

En canvi a la pel·lícula el rei Artús és mostra molt la llibertat dels homes, i aquesta pel·lícula és molt més de guerres, batalles contra els saxons.

El rei Artús i els seus cavallers (El Rei Artús)

Tràiler de la pel·lícula el Rei Artús

El rei Artús i els seus cavallers a la Taula Rodona (Excalibur)

Tràiler de la pel·lícula Excalibur

Elements importants que surten a les dues pel·lícules

Excalibur

És una espasa, que estava clavada en una pedra, i que nomes un cavaller, el més fort, el més valent la podria arrancar, i així o va fer Artús. Aquesta espasa simbolitza el poder reial.

Excalibur

La Taula Rodona

Segons la llegenda del rei Artús és la taula de Camelot on Artús i els seus cavallers seien a tractar assumptes importants.

La importància de que la taula fos rodona era que ningú la presidia, d'aquesta manera cap cavaller estava per damunt d'un altre cavaller. (També està explicada a l'apartat de la Matèria de Bretanya)

El rei Artús i els seus cavallers a la taula rodona

El San Graal

Segons la mitologia és la copa usada per Jesús en l'Últim Sopar, d'aquí que contingui poders miraculosos. 

Sant Graal

Camelot

És el nom de la fortalesa del llegendari rei Artús, que des de aquest castell a lliurar moltes batalles.

Camelot

El rei Artús

La llegenda 

Artús era fill d'Uther i Lady Igraine. en només néixer el seu pare el va lliurar al mag Merlí amb la finalitat de que li dones una educació, i Merlí el va cedir al sir Hector, qui el va cuidar i és va fer càrrec com a pare fins que Artús és va fer gran. 
Artús quan és va fer gran  va arrencar Excalibur de la pedra així doncs convertint-se en el nou rei d'Anglaterra, d'aquesta manera és va guanyar el respecte de tot el poble. Va formar Camelot i és va casar amb la seva amada Ginebra, qui més tard l'enganyara amb el seu millor amic, i amb un dels millors cavallers, Lancelot.
Artús cau en una malaltïa durant molt de temps, durant aquest temps Morgana i ell han tingut un fill, Mordedf, fruit d'un encanteri provocat per Morgana.
Els seus cavallers van en busca de San Greal i el cavaller Perceval el troba li porta i això fa que Artús és recuperi d'aquesta maleltía.
Al cap de poc hi ha una batalla i el Rei lluita contra el seu fill, Morded, qui mor i deixa al rei al ferit. 
Al cap de poc el rei mor.

Armadura del rei Artús obra de l'escultor Peter Vischer

Altres personatges

Merlí 

Merlí és el nom d'un mag que acompanya en algunes llegendes al rei Artús, té el do de la profecia.

Merlí instruint un jove Artús en un gravat de Gustvae Doré

Lancelot

És un dels cavallers de la taula rodona, és el cavaller amb qui Artús té la seva màxima confiança.

Lancelot té relacions amb la reina Ginebra i traïes a Artús

La darrera trobada de Lancelot i Ginebra davant la tomba d'Artús segons Dante Gabriel Roassetti

Ginebra 

La reina Ginebra és l'esposa del rei Artús. Ginebra manté una relació d'adulteri amb el cavaller de la taula rodona Lancelot.

Ginebra

Morgana 

Morgana és un personatge de la mitologia celta, també coneguda coma a fada Morgana. És la germana de Merlí, Morgana fa un encanteri a Artús i fruit d'ells dos neix Morded.

Morgana

Morded

Fill d'Artús i Morgana, fruit d'un encanteri fet per Morgana, és conegut com un traïdor que lluita contra el rei Artús, el seu pare, en la que ell va morir i Artújs va quedar mal ferit.

Morded

Matèria de Bretanya

La matèria de Bretanya sorgeix durant l'Edat Mitjana, són narracions en vers del segle XII, que són protegonitzades per un cavaller i ambientades a la Gran Bretanya o a la Petita Bretanya ( que avui en dia es la Bretanya francesa).

Formen part d'un cicle artúric, ja que les aventures cavalleresques i amoroses tenen lloc a la cort del mític i llegendari rei Artús.

El primer llibre que recull aquestes llegendes te com a herois principals:

• El rei Artús
• Mag Merlí 
• Lancelot
• Reina Ginebra
• Morgana
• Uther Pendragó

 A mitjans del segle XII el clergue Geoffrey de Monmouth va escriure la Historia Regum Britanniae, que és traca d'una història dels bretons totalment inventada, que barreja textos clàssics llatins i llegendes. Més tard s'introdueix a França, on és fa referència per primera vegada a la taula rodona ( segons la llegenda del rei Artús és la taula de Camelot on Artús i els seus cavallers seien a tractar assumptes importants, era una taula rodona perquè no hi hagués cap cap de taula que manes, sinó que tots estiguessin a la mateixa alçada per no tenir diferències entre un cavaller i l'altre.)

El rei Artús i els cavallers de la Taula Rodona.

Ovidi

Publius Ovidius Naso més conegut en català com Ovidi. Ovidi neix a Sulmona el 20 de març del 43 a.C.

Va ser un poeta romà que va escriure sobre temes d'amor, de dones abandonades i transformacions mitològiques. 

Vida

Era d'una familia benestant dels equites. Va estudiar retòrica a Roma, també es va es va dedicar a la carrera judicial, però la va abandonar per centrar-se amb la poesia. Com que era ric, era molt independent. 

És va casar dues vagades, però no va ser fins al tercer casament que va trobar la felicitat.

L'any 8 d.C August el va condemna a l'exili, el va obligar a abandonar Roma i a viure desterrat.

Ovidi mor al 17 d.C quan encara estava exiliat.

Ovidi

Obra

Ovidi va escriure diferents tipus de poesies:

Poesia elegíaca d'amor:

• Amors: La va escriure quan era molt jove i pertany a una obra de joventut. Són elegies amoroses dedicades a Corinna.
• Heroides: Va ser dividida en dos, en les quals els primers quinze poemes estan en forma de cartes escrites per heroïnes de la mitologia grega, dirigides als seus marits o amants. I la segona part són tres parells de reculls de cartes, són cartes d'un home amb la resposta d'una dona.

Poesia didàctica d'amor:

• Art amatòria: Ovidi en aquest obra ens vol mostrar la pràctica de la seducció. Està dividit en tres llibres, dels quals els dos primers estan dirigits als homes i el tercer és dirigeix a les dones. Els dos primers llibres explica on és poden trobar les dones, els recursos per conquistar-les, com saber la manera de conservar a l'amant, dissimular les infidelitats...                                                                                                                 En canvi al tercer llibre dóna consells a les dones sobre com embellir-se, com dissimular al marit que l'estàs enganyant...      
• Remeis d'amor: En aquest obra és contradiu a tots aquells consell que dóna a l'art amatòria.
• Cosmètics per a la cara de la dona: Tal i com diu el títol aquesta obra és bassa en ensenyar a la dona que s'han d'ocupar primer dels tractaments de la cara.

Poesia èpica:

• La metamorfosis: És un extens poema d'uns 12.000 hexàmetres dividits en 15 llibres que recull 250 mites i llegendes dels grecs i romans. No te cap gènere concret. Han estat molt imitades al llarg de la història de la literatura. Un exemple de llegende és:                                                                                                                                                        El rapte d'Europa                                                                                                                                                                                                                                             Europa, va ser una famosa princesa de Fenícia, era filla d’Agenor i Telefaassa
  Un dia Zeus va veure a Europa collin flors, i en només veure-la és va enamorar. I Zeus és va transformar en un bou blanc. El bou es va apropar a Europa per que l’acaricies. El bou finalment va aconseguir que Europa és muntes al seu damunt, i d’aquesta manera el bou es dirigeix cap al mar. Finalment torna a la platja, però no a les costes fenícies què és on era, sinó que se l’havia endut a Creta. Allà Zeus mostra la seva verdadera identitat.
  A l’illa de Creta varen fer l’amor, i de la seva unió van néixer Minos, Radamant i Sarpedó.           

El rape d'Europa, pintat per Ticià entre 1559/62

Ovidi va escriure una descripció de la seducció d'Europa per part de Zeus:

Y poco a poco, el miedo quitado, ora sus pechos le presta

para que con su virgínea mano lo palpe, ora los cuernos, para que guirnaldas

los impidan nuevas. Se atrevió también la regia virgen,

ignorante de a quien montaba, en la espalda sentarse del toro:

cuando el dios, de la tierra y del seco litoral, insensiblemente,

las falsas plantas de sus pies a lo primero pone en ondas;

de allí se va más lejos, y por las superficies de mitad del ponto

se lleva su botín. Se asusta ella y, arrancada a su litoral abandonado,

vuelve a él sus ojos, y con la diestra un cuerno tiene, la otra al dorso

impuesta está; trémulas ondulan con la brisa sus ropas.

Poesia didàctica patriòtica:

• Fastos: En aquest poema és descriu el dia a dia les festivitats i els diversos rituals del calendari romà. està plena de mites grecs. L'exili va interromprer la realització del poema.

Virgili

Vida

Pubilus Vergilius Maro més conegut com a Virgili , va néixer a prop de Màntua cap al 70 a.C.

Era fill d'una família humil de pagesos, el seu pare era un home molt intel·ligent, i això li va permetre poder donar una bona educació al seu fill.

Virgili va estudiar a Cremona fins als disset anys, més tard va anar a Roma, on va vestir la toga viril, com avui coneguda la primera comunió. Un any després va anar a Nàpols on és va dedicar a estudiar el coneixement dels autors grecs, en especial a Homer, Teòcrit i Hesíode. També va estudiar la medicina, la cosmologia, les matemàtiques i la filosofia.

El 44 a.C li exporten les terres i demana ajud a Octavi. Més tard Virgili s'instal·la a a Roma amb la protecció de Mecenes i és dedica només a escriure. 

Al 39 a.C publica les Èglogues o Bucòliques, més tard escriu les Geòrgiques i entre el 29 a.C i el 19 a.C escriu l'Eneida.

Virgili mor de camí a Roma al 19 a.C.

Gravat representant a Virgili

Obres

Les Bucòliques 

Són 10 poemes inspirats en l'obra del grec Teòcrit de Siracusa. Els poemes són  de caràcter pastoril i que adopte com a model la poesia de Teòcrit  amb la idea del món rural amb el locus amoenus (un lloc agradable).

Els 10 poemes:

I. Malibeu i Titiro.

II. Alexis.

III. Menalcas, Dametas i Palemón.

IV. Polió.

V. Dafnis. 

VI. Sileno.

VII. Melibeu.

VIII. Farmaceutria.

IX. Meris.

X. Galo.

Les Bucòliques de Virgili traduides al Català per Antoni Cobos

Les Geòrgiques 

Les Geòrgiques és un poema que està dividit en quatre llibres. La intenció del poema és informar sobre les tasques agrícoles i representar la lloança a la vida rural.

Virgili les va dedicar en especial  a August i Macenes 

Llibre de les Geòrgiques de Virgili traduïdes per Llorenç Riber

L'Eneida

L'Eneida és un poema èpic escrit al segle I a.C. És una de les obres més famoses de la literatura llatina. L'Eneida està inspirada en la Ilíada i l'Odissea d'Homer. Virgili la va deixar inacabada i va demanar que la cremesin, però August no ho va permetre.

Narra les aventures de l'heroi troià, Enees, que amb el seu pare, Anquises, i el seu fill fugen de Troia i es dirigeixen a Itàlia, per fundar una nova ciutat. Juno provoca una tempesta i això fa que és desviïn i vagin direcció a les costes d'Àfrica. Allà són acollits per Dido que acaba de fundar Cartago.

Dido s'enamora d'Enees i això fa que el tingui retingut, fins que finalment Enees és decideix a partir i això fa que Dido és suïcidi.

Quan Enees arriba a Cumes la sibil·la el guia al món dels morts per poder veure i parlar amb el seu pare, Anquises, perquè li dirà el futur de la ciutat que a de fundar. D'aquesta dinestia neixeran Ròmul i Rem, que van fundar Roma. Finalment arriben al seu destí, el Laci, allà el rei els acull i li ofereix la seva filla a Enees i és casen. 

Juno fa que tots els pobles del voltant del Laci, els ataquin i es creii una guerra.

I finalment l'efrontament entre Turn i Enees, que acaba morin Turn.

Enees sortint de Troia, per Federico Barocci,1598

L'Eneida està dividida en 12 cants:

I. La arribada a Cartago i la acollida de Dido.
II. Enees relata la fi de Troia.
III. El relat del viatge fins a Cartago
IV. Els amors d'Enees i Dido.
V. L'escala a Sicília.
VI. El descents a l'infern.
VII. L'arribada al Laci.
VIII. La preparació d'Enees per a la guerra.
IX. L'atac de Turn.
X. Els combats.
XI. La treva i la batalla.
XII. L'enfrontament Turn contra Enees i mort Turn.

Aquí teniu un mapa amb els Viatges d'Enees.

Altres obres:

• Crisis o la Garsa
• Caupona o la taverna 
• Moretum o l'Almodrote
• Cúlex o el mosquit.

Horaci

Horaci neix a Venosa, a l'actual  Itàlia, al 8 de desembre de 65 a.C.

Era fill d'un esclau, però va tenir l'oportunitat d'anar a estudiar a Atenes.
Però al cap de poc va tornar a Roma, i va començar a treballar com escriba. 
En els dies aquest que treballava va conèixer a Virgili, qui el va introduir al cercle de Mecenes.

La seva poesia va ser identificada al Renaixement com la màxima expressió literària
Va morir a Roma el 27 de novembre del 8 a.C.

La seva poesia es divideix en quatre gèneres, que donen nom a la seves obres:

-Sàtires: Les Sàtires es varen publicar entre el 35 a.C i el 28 a.C, són agrupades en dos reculls. Les Sàtires és tracten de xerrades on es reivindica la llibertat d'expressió.  

-Èpodes: Publicats al 29 a.C, eren disset poemes.

-Odes: Les Odes o també anomenada Carmina. Són publicades al 22 a.C són un recull de quatre llibres.

-Epístoles: Les Epístoles és la seva última obra, i la que destaca més, per la seva mètrica i per la seva expressió més elaborada.

 

Horaci

Tòpics literaris:

-Carpe diem, prové del llatí i vol dir "Aprofita el moment".
-Beatus ille, el seu nom prové de les Èpodes, i vol dir "Feliç aquell".
-Aurea Mediocritas, i vol dir, intenta no destacar i viure una vida tranquil·la.
-Odi profanum vulgum, és una aportació al seu tòpic literari i ens diu incapaç aquell d'preciar la poesia i compendre el pensament dels artistes.
 

Literatura Llatina

La literatura llatina és el conjunt d'obres escrites en llatí. La cultura llatina prové de la literatura grega i del seu art.



L'emperador Octavi August 

Octavi desrpés d'un segle de guerres civils, Otavi va donar als romans un pau que dures a canvi ed perdre les lleis republicanes.

August va començar un ampli programa per poder recuperar els valors  tradicionals dels romans, per recuperar el seu orgull nacional.

August va incitar a als grans literatris del moment, els poetes Virgili, Horaci i Properci, que van pertànyer al cercle de Mecenes.
Els que més van destacar van ser:

• Virgili.
• Horaci.
• Ovidi.

Octavi August ( estàtua de marbre,25 a.C)

La tragèdia grega

La tragèdia és de gènere dramàtic, en la qual el personatge rep un aprenentatge a través del seu propi sofriment.

El més important de tot era la interpretació i el punt de vista de cada autor, que donava al mite.

Hi havia dos conceptes, que eren el sofriment i el conflicte. El sofiement és quan l'hom és mareix el triomf,però el destí el porta a la ruïna. El conflicte és quan l'heroi s'enfronta amb un o més personatges, l'heroi defensa unes idees oposades.

L'objectiu de la tragèdia era l'aprenentage i l'alliberamnet de passions dels espectadors.

Els tres grans tràgics eren:

Èsquil

Va contribuir a donar forma difinitiva a la tragèdia grega amb la incorporació d'un segon actor. Les seves tragèdies es caracteritzen pel predomini del sentiment religiós i per la senzillesa de l'acció. En quan al llenguatge la obra d'Èsquil destaca per la seva varietat expressiva.

Èsquil

Sòfocles

Va perfeccionar una mica més la tragèdia grega.
Va donar un desenvolupament més gran al diàleg i va dotar l'acció de profunditat psicològica. Sòfocles fa més variada la trama de les seves tragèdies.
En el teatre de Sòfocles hi ha una contraposició entre les accions humanes i les decisions dels déus. 
La ironia de Sòfocles és un instrument per destacar el contrast entre les il·lusions dels homes, i la realitat inexorable que tard o d'hora els destrueix.
Una de les tragèdies de Sòfocles és Èdip rei.

Escultura de marbre de Sòfocles que hi ha al Museu Lateranense de Roma.


 

Eurípides

Va centrat la seva obra en els principals problemes morals i socials que podien afectar els seus contemporanis, i va plantejar nous interregonts, sempre des d'una perpectiva escèptica i amb un gran esperit crític. Va renovar la tècnica dramàtica amb la incorporació del pròleg com a esquema essencial de l'obra.

Eurípides amb els títols de les seves obres, al Museu del Louvre.

La Ilíada i l'Odissea

La Ilíada

És un poema grec escrit per Homer, l'obra està dividida en 24 cants, narra una part de la Guerra de Troia.

És conserven uns manuscrits de la Ilíada del segle II a.C, encara que es té constància de l'existència d'un manuscrit anterior de l'any 520 a.C, que s'utilitzava a Atenes per recitar-lo en les festes en honor a Atenea.

A l'antiguitat es considerava aquest poema com una hitòria real i els seus personatges com a model de comportament i heroisme a imitar. 

Portada de l'edició Rihel.

L'historia 

Agamèmnon, i els grecs van a Troia en busca d'Helena, la muller del seu germà, Menelau, que és raptada per París, fill de Príam, rei de Troia.

Els troians posen en perill als grecs, i l'amic d'Aquil·les, Pàtrocle surt a lluitar i a defensar els grecs, i mor en mans del troià Hèctor.

Aquil·les torna al camp de combat per venjar-se de la mort del seu amic, Pàtrocles.

Aquil·les mata a Hèctor i l'humilla davant de tots els troians. Aquil·les és nega a tornar el cadàver d'Hèctor als troians, i el rei Príam suplica a Aquil·les i li ofereix un gran boti per poder enterrar al seu fill.

Aquil·les accepte i permet que els troians s'emportin el cos d'Hèctor.

Moment en que Príam, rei de Troia, suplica a Aquil·les que li torni el cos del seu fill Hèctor.

L' Odissea

L'Odissea és el segon dels grans poemes èpics grecs d'Homer. L'Odissea presenta la narració en diverses trames. El protagonista és Odisseu(Ulisses), que, després de lluitar a Troia, pateix moltes aventures abans de tornar a casa.

Es considera un dels poemes fundacionals del cànon literari* occidental. La seva influència és evident en molts temes de la mitologia, en obres modernes, i en llibres d'altres cultures.

L'obra consta de 24 cants, el poema està dividit en tres parts: en la Telemàquia, que descriu la situació d'Ítaca amb l'absència del seu rei. La tornada d'Odisseu, narra les aventures des de que sortí de Troia. I finalment és descriu la tornada a l'illa.

Moment en que Odisseu mata els pretendents.

Odisseu, és retingut durant set anys a l'illa de la nimfa Calipso, és deixat lliure per ordre de Zeus. Odisseu marxa amb una balsa, va naufragan fins arribar a les costes dels feacis, on troba la princesa Nausica, i és acollit al palau.

Odisseu narra desventures des que va partir de Troia. Explica com es van escapar del ciclop Polifem, deixant-lo cec del seu únic ull. I això provoca la ira de Poseidó, el pare del ciclop, i no permetrà que Odisseu torni a Ítaca, fins al cap de deu anys. 

En el camí cap a casa escaparà dels encanteris de la màgica Circe, que baixarà dels inferns i defugirà l'encís de les sirenes fins a arribar a l'illa de Calipso.

Odisseu, per no ser reconegut, és convertit en captaire per Atenea, i d'aquesta manera és com arriba al seu casal. on és maltractat pels pretendens. Penèlope, proposa una prova per escollir un nou marit, i Odisseu aconsegueix superarla, en canvi els altres pretendents no. Tot seguit és dona a conèixer, i amb l'ajud de Telèmac, mata tots els pretendents.  

*Cànon literari: És el conjunt d'obres considerades com a model per una cultura deteminada.

Literatura Grega

La primera literatura grega està composta de llegendes i mites, que es transmetien de forma oral. Molts d'ells s'han perdut amb el pas del temps.

Literatura grega antiga

Poesia èpica

Les primeres obres destacables, són els dos poemes èpics d'Homer, La Ilíada i l'Odissea. En aquets podemes es narren episodis de la Guerra de Troia i la tornada dels herois a casa. 

Poesia lírica

Els autors més destacats de la poesia lírica són Safo de Lesbos(S.VII-VI a.C) i Anacreont (S.VI-V a.C). 
Part de la poesia estava destinada a ser cantada a festivals i concursos.

Poesia dramàtica 

A Grècia van sorgir dos grans gèneres teatrals, que són la tragèdia i la comèdia. Els tragics més destacats són Èsquil, Sòfocles i Eurípides. I el més destecat de la comèdia va ser Aristòfanes.

Prosa

El gènere per excel·lència va ser la història amb Heròdot i Tucídides, que es centren en el període de conflicte entre Grècia i Pèrsia.
La faula va ser un gènere breu que buscava el recolzament moral a través de narracions on els protagonistes sovint eren animals. El principal impulsor va ser Isop.
L'oratòria va lligar-se a la democràcia atenenca, on els discursos polítics servien per persuadir els partidaris i ridiculitzar els adversaris. L'orador més important va ser Demòstenes.
La filosofia també té un caràcter literari, els filòsofs més destacats són Plató i Aristòtil. Aquets dos pensadors són dos pols oposats, idealisme i realisme.
   

 L'arca de Noè

Quan la humanitat comença a créixer, Déu se'n penedeix d'haver creat els homes en veure la malícia i la corrupció i la violència que i creixia en ells, i decideix exterminar-los. Déu mira a Noè i el veu bondadós, un home just, i l'adverteix que es salvi amb la seva família.

Noè, tal com Déu li ordena, construeix una arca de fusta.

Déu li diu a Noè que se'n porti amb ell a la seva esposa, els seus tres fills i les seves nores. També Noè a d'entrar a l'embarcació set parelles de cada espècie d'ocells, perquè se'n conservi l'espècie a la terra. Administra i emmagatzema el menjar necessari.

El diluvi comença el dia disset del mes segon, quan Noè té 600 anys, i dura quaranta dies i quaranta nits, fins a inundar tot el món i fer morir totes les espècies vives, només sobreviuen Noè i els qui eren amb ell a l'arca.

La fi del diluvi es produeix, quan Déu fa passar un vent per la terra, i el nivell de les aigües comença a minvar.

Mentre dura la retirada de les aigües, l'arca navega dos-cents dies més fins arribar sobre el mont Ararat ( És una Muntanya de Turquia, situada a 5,166 metres d'altitud).

Noè envia un corb i un colom per veure si ja ha baixat el nivell de l'aigua i poden sortir de l'arca. Al tercer intent, un colom porta una fulla d'olivera acabada d'arrencar, indicant que ja hi ha terra seca als voltants.

Representació de l'Arca de Noè